La complexitat social va en augment i el treball col·laboratiu i en xarxa ha de ser una realitat.
Impulsar la participació de les famílies en el centre docent no és una novetat. La història que acompanya el desenvolupament de l’AMPA, o també AFA (Associació de Famílies d’Alumnes), va lligada a la perspectiva que les escoles s’han d’obrir a l’entorn. Malgrat aquest objectiu, el transcurs de la relació ha esdevingut masses cops en una utopia, ja que l’obertura del centre als pares, fomentar la societat civil i la cultura de la participació necessita canvis mentals de diversos agents, que no sempre han coincidit en el temps i l’espai. Els reptes més importants han estat dos: per una banda, que el centre no vegi la participació de l’AMPA com una fiscalització continua i, per altra banda, evitar grups de pressió amb objectius individualistes.
Ambdues formes deslegitimen el progrés i la qualitat educativa i converteixen l’existència de l’associació de famílies amb una mera formalitat. Els estudis indiquen que la participació de les famílies no passa pels millors moments i més en centres situats en entorns socials d’alta complexitat, que requereixen d’una mirada inclusiva i cohesionadora. Aquesta realitat coincideix amb un impuls a l’acompanyament i gestió emocional des de les polítiques públiques. Per tant, parlar d’educació ja no és només parlar de matèries curriculars i professorat, si no que és parlar de comunitat educativa i de ciutats i famílies educadores.
Si el que es persegueix és motivar i incloure, la creació del projecte ha de partir d’aquests dos elements, agafant com a propis els elements indispensables per crear vincles i “predicar amb l’exemple”, tot amb la mirada posada en el bé comú.
Per aquest motiu la participació i el treball en grup són valors que estan inclosos. També cal deixar constància que l’acompanyament, assessorament i dinamització exclou cap forma de paternalisme, al contrari, es viu com un procés de formació sumativa i millora continua de tothom el que participa en el projecte.
Les sinèrgies són importants i més quan es vol participar activament d’un canvi de paradigma cap a la millora social. Parlem de procés i de resultats.
Formar part d’una associació de famílies pot semblar un granet de sorra al desert, però no és així. La participació significa ampliar el coneixement propi i de l’entorn, el que augmenta de forma exponencial la força de l’educació com a pilar bàsic d’una millor societat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.